La satisfacció de cofoisme i de mentida és la font de la meva perplexitat, Doncs miro erròniament l’ actual moviment social de la unitat d’un poble que cada matí quan es lleva, en fa del seu treball i del seu esforç una lluita nacional.Després de la nit al llevar-se el nou dia. Desperta una nova idea, un nou valor, una nova energia que neix i fa créixer el teixit de llibertat. I llavors les hores sumen, però, hi ha gent que les vol fer restar. El seu càstig per no treure’s aquesta vena tapadora de seure a cadires massa grans per ells i allunyades del seus suposats objectius? Són cada vegada més dubtosos i trobaran el seu destí.
Esperem que no hipotequin el valor afegit i l'objectiu d’esdevenir sobirans. No veuen com a problema la seva manca de compromís. S’espanten per les veus i els crits del carrer amb un seny conscient que nega i rebutja la rauxa cega on ens han conduït.
Mai tindreu, mai hi haurà, cap majoria ni en un futur proper o llunyà amb el vostre engany i la vostra superficialitat actual. Perquè encara es mira cap a l'oest? Ja és el moment de mirar cap al nord més enllà dels Pirineus.
Mai tindreu, mai hi haurà, cap majoria ni en un futur proper o llunyà amb el vostre engany i la vostra superficialitat actual. Perquè encara es mira cap a l'oest? Ja és el moment de mirar cap al nord més enllà dels Pirineus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada