És quan la tranquil.litat viu i llavors és diu tot.
dilluns, 12 d’octubre del 2009
Amb la tardor vindré
Amb la tardor vindré per la vora del riu,
pels camps ben plens de boira
i amb galls que matinegen,
quan tot és tan llunyà, del llit estant, que a penes
ens allibera del no-res un horitzó de pluja.
Amb la tardor i amb els carrers deserts
i el silenci a la nit i la certesa
de saber-me a recer, com una barca vella
en qualsevol port oblidat.
L’estiu s’allargà molt
i tant de sol m’ha colrat en excés.
Tinc les mans matusseres i endurides
de la pols dels camins
i els ulls cansats de combatre la llum.
Amb la tardor vindré i ens partirem de nou
el pa de quietud a la mateixa taula.
Jo hauré envellit i ploraré sovint
i essent de nit passejaré en silenci
pels carrers, pels jardins,
per les cases antigues.
Miquel Martí i Pol
diumenge, 4 d’octubre del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
