Us feu vostre aquesta frase.
Acceptem encantats les mentides que ens adulen.
Denis Diderot (Langres 1713 - París 1784) El nebot de Rameau (1821)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Els vents hi bufen, escoltes la fressa dels arbres i les seves carícies a la teva pell. La tranquil.litat és més plaent i els ocells et passegen els cabells i les seves ales et desperten el sentiment. Amb els braços abraces sensacions i aquestes es deixen et volen acompanyar.
Dades personals
- Arsèguel
- Enraonar millor que parlar. Veure millor que mirar.
Arxiu del blog
-
►
2009
(53)
- ► de desembre (4)
- ► de setembre (2)
-
▼
2008
(20)
- ► de desembre (5)
- ► de novembre (2)
-
▼
d’octubre
(13)
- No és un somni
- Mirades més enllà dels Pirineus
- Que pots fer
- La lluita continua
- Redreçar Camins
- Llum entre la seva foscor
- Fugir-ne conscientment
- Que volen aquesta gent
- El Cadi posta de sol entre muntanyes
- D'un mal de cap i cansat
- cal que acabem d'una vegada
- Escriure per ser Lliure
- Ara que teniu el poder
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada