segueix-me

nedant a l'estany de les muntanyes
encara que nevades, fredes o gelades
estimarem les nostres abraçades,
nus vers les seves clares aigües.

Quatre segles un sol cami

i quatre barres un únic destí.

la bondat i la germandat per sobre la maldat que ens fa patir.

Unes Banyes que acompanyen

el paissatge i vigilen tota la vall des d'un cim, un xic més alt.

Realitat aparent?

No sempre les coses estranyes ens són hostils

Unitat

He buscat i he trobat les raons dels nostres pensaments comuns.

Estimar-se és fàcil

Confiança

Sempre hi ha una companyia a on aferrar-se

mai som sols per defensar-se

Caminar terra enllà

A on mena aquest camí?

és el que he de seguir?

Em portarà al lloc que desitgi?

Sense companyia

Sol entre núvols foscos i de colors clars

escolten el teu cor bategar.

quant comença el dia fins acabar la nit.

Com un arbre després de la tempesta

en terra feréstega.

Muntanya?

veig passar el temps

darrera la cortina però, passa sense mi.

Puresa

Innocent

Quan et vaig dir el que volia,

volia dir-te el que no vaig dir.

I encara em queda molt per saber de tu i de mi.

Primavera Taronja