dilluns, 16 de febrer del 2009

Bernat Metge




Bernat Metge (Barcelona, 1340/46-1413)


És un dels escriptors més importants del tombant de segle. Funcionari reial, va treballar a la cancelleria com a secretari dels reis Joan I i Martí I i va exercir també funcions d'ambaixador. La seva vida professional no va estar exempta de polèmica, ja que el 1388 va ser processat per primer cop i el 1396 va ser acusat (junt amb d'altres) de corrupció i d'atemptar contra el govern del rei Joan I, per la qual cosa va ser empresonat un temps. Mort el rei, però, Bernat Metge consta documentalment com a secretari del seu successor, Martí I l'Humà.
Admirador dels autors clàssics i autor d'una prosa catalana que imita la cadència i l'estructura de la llatina, va traduir una obra en llatí de
Petrarca, el Walter e Griselda. La seva obra fonamental, però, és Lo somni, escrita el 1399. En aquell any Bernat Metge ja estava en llibertat, però escriu l'obra en primera persona narrativa i la situa a la presó. El protagonista-narrador s'adorm a la seva cel·la i en somnis se li apareix l'esperit del rei Joan, que des del purgatori manifesta la innocència del seu secretari en el procés obert contra ell i en la seva mort. Se li apareixen personatges mitològics, com Tirèsies i Orfeu. El protagonista-narrador dialoga amb ells sobre temes tan importants en aquell moment com la condició de les dones o la immortalitat de l'ànima.
Amb Lo somni, Bernat Metge pretenia convèncer tothom (i sobretot el rei Martí) de la seva innocència, cosa que va aconseguir perquè des del 1405 fins al 1410 (any de la mort del rei Martí) torna a treballar com a secretari de la Cancelleria Reial.

(informació llegida de la pàgina,

http://www.uoc.edu/in3/hermeneia/exemples/tirant/connexio/metge1.htm
pàgina oficial de la Fundació Bernat Metge

http://www.institutcambo.org/bernat_metge.html





dissabte, 14 de febrer del 2009

D'un bell boscatge




Versió curta


1. Rossinyol que vas a França, rossinyol,
encomana’m a la mare, rossinyol
d’un bell bocatge, rossinyol, d’un vol.

2. Encomana’m a la mare, rossinyol,
i a mon pare no pas gaire, rossinyol
d’un bell bocatge, rossinyol, d’un vol.

3. I a mon pare no pas gaire, rossinyol,
perquè a un pastor me n’ha dada, rossinyol
d’un bell bocatge, rossinyol, d’un vol.


Versió llarga


Rossinyol, que vas a França, rossinyol,
encomana'm a la mare, rossinyol,
d'un bell boscatge rossinyol d'un vol.

Encomana'm a la mare, rossinyol,
i a mon pare no pas gaire, rossinyol,
d'un bell boscatge rossinyol d'un vol.

Perquè m'ha mal maridada, rossinyol,
a un pastor me n'ha dada, rossinyol,
d'un bell boscatge rossinyol d'un vol.

Que em fa guardar la ramada, rossinyol,
he perduda l'esquellada, rossinyol,
d'un bell boscatge rossinyol d'un vol.

Jo t'he de donar per paga, rossinyol,
un petó i una abraçada, rossinyol,
d'un bell boscatge rossinyol d'un vol.

Rossinyol, que vas a França, rossinyol,
encomana'm a la mare, rossinyol,
d'un bell boscatge rossinyol d'un vol.



Jacint Verdaguer i Santaló (folgueroles 17 de maig de 1845Vallbidriera, de 10 de juny1902)

divendres, 13 de febrer del 2009

amagar-se entre la foscor


Moltes vegades s'amaguen però finalment, més tard o més d'hora es troben.

Són conscients però, creuen que no poden perdre el temps i es corrompen i cauen al més gran dels pecats. Visca el poder de la gent que no té poder.













Era un personatge tèrbol [...] que no aconseguia trobar la pau ni en el son ni en la vetlla.


Indro Montanelli (Fucecchio 1909 - Milà 2001) Història de Roma (1957)


El blau de l'aigua i el taronja del cel a companyia de la lluna de la vesprada

dissabte, 7 de febrer del 2009

Durant les hores fosques


La nit fa sortir el que hom s'amaga a si mateix.
Edmond Rostand (Marsella 1868 - París 1918) Chantecler (1910)

Durant les hores fosques


La nit fa sortir el que hom s'amaga a si mateix.
Edmond Rostand (Marsella 1868 - París 1918) Chantecler (1910)

Al Cadi hi és tot


Terra i aigua,