No ho entenc, faig una visió al llindar que tinc davant i és ple de novetats sense solta ni volta, una realitat fictícia, allunyada de la que jo havia conegut, distanciada de la vida passada des del meu naixement. S'han canviat els papers, tothom pensa per sota dels llindars que jo veig cada dia quan em desperto de dormir, potser vull fer dels meus somnis una realitat? o jo visc dins els somnis, eternament? De veritat crec que ja no valen la pena anàlisis, ara el que cal és actuar i lluitar. com va dir un poeta nostre de les terres del sud, hem de baixar el carrer i participar.
Ens queixem però ens quedem amb els braços plegats.
dijous, 30 d’octubre del 2008
Mirades més enllà dels Pirineus
La cobdícia us ha encegat la mirada i la seguesa us ha enfosquit el cervell. Heu perdut el nord de les vostres paraules i dels vostres pensaments per voler anar ha buscar l'oest creien que us donarien un camí nou enllà per la nostra i voldria dir vostra, terra. Que tots trepitgem i voldria dir trepitgeu.
La satisfacció de cofoisme i de mentida és la font de la meva perplexitat, Doncs miro erròniament l’ actual moviment social de la unitat d’un poble que cada matí quan es lleva, en fa del seu treball i del seu esforç una lluita nacional.Després de la nit al llevar-se el nou dia. Desperta una nova idea, un nou valor, una nova energia que neix i fa créixer el teixit de llibertat. I llavors les hores sumen, però, hi ha gent que les vol fer restar. El seu càstig per no treure’s aquesta vena tapadora de seure a cadires massa grans per ells i allunyades del seus suposats objectius? Són cada vegada més dubtosos i trobaran el seu destí.
Esperem que no hipotequin el valor afegit i l'objectiu d’esdevenir sobirans. No veuen com a problema la seva manca de compromís. S’espanten per les veus i els crits del carrer amb un seny conscient que nega i rebutja la rauxa cega on ens han conduït.
Mai tindreu, mai hi haurà, cap majoria ni en un futur proper o llunyà amb el vostre engany i la vostra superficialitat actual. Perquè encara es mira cap a l'oest? Ja és el moment de mirar cap al nord més enllà dels Pirineus.
Mai tindreu, mai hi haurà, cap majoria ni en un futur proper o llunyà amb el vostre engany i la vostra superficialitat actual. Perquè encara es mira cap a l'oest? Ja és el moment de mirar cap al nord més enllà dels Pirineus.
Que pots fer
Quan al teu llindar els pensaments et van per sobre dels sentiments, i actues de manera impulsiva i et deixes portar per camins que no vols trepitjar però malgrat aquest desig hi passeges encara que caiguis moltes vegades?. Cal veure més que mirar i saber esperar per quant els vents et siguin favorables. Tots i totes fem coses que no volem com a éssers humans i humils que som, però, que siguin les menys possibles!!
La lluita continua
Fa molt de temps... Per aquestes dates del més de novembre, als catalans, ens van prendre i vendre tota la part del nord de la nostra terra, va ser donada a gent forastera, per ser més precisos va ser el 7 de novembre del 1659 I anys més tard degut a un invasió devastadora el 1707, el 1714, el 1717, van instal.lar-s'hi sense permís i fins ara ens han estat governant.
Els Països Catalans van ser assetjats per les trobes de Felip V, va deixar cendres València i les seves ciutats entrant per Almansa el 1707. El 1714 va violar les llibertats de Barcelona i va anar avançant contra honor i per la força per totes les nostres viles i pobles fins al 1717.
Han passat després de tota aquesta invasió els primers 300 anys, en 10 tancarem el cercle d'aquests tres segles d'invasió borbònica. Us faig una pregunta que alguna vegada m'han fet persones que coneixen el nostre desgavell nacional, Com és que encara hi som?
També vull afegir-ne una altre de pregunta que és meva, Com és que després de tants segles d'assetjament encara podem dir, cada vegada som més i no mirem enrera, i no retrocedim, doncs cada vegada avancem un pas més?
Amb veu alta i clarament, sense sentir tremolor en la paraula dels nostres mots
Sortirem al carrer novament i una vegada més per la sobirania i per la llibertat, fins poder viure amb tranquil.litat, però un cop aconseguides no deixarem de tenir l'ull ben espavilat, doncs és una imprudència abaixar les defenses.
Els Països Catalans van ser assetjats per les trobes de Felip V, va deixar cendres València i les seves ciutats entrant per Almansa el 1707. El 1714 va violar les llibertats de Barcelona i va anar avançant contra honor i per la força per totes les nostres viles i pobles fins al 1717.
Han passat després de tota aquesta invasió els primers 300 anys, en 10 tancarem el cercle d'aquests tres segles d'invasió borbònica. Us faig una pregunta que alguna vegada m'han fet persones que coneixen el nostre desgavell nacional, Com és que encara hi som?
També vull afegir-ne una altre de pregunta que és meva, Com és que després de tants segles d'assetjament encara podem dir, cada vegada som més i no mirem enrera, i no retrocedim, doncs cada vegada avancem un pas més?
Amb veu alta i clarament, sense sentir tremolor en la paraula dels nostres mots
Sortirem al carrer novament i una vegada més per la sobirania i per la llibertat, fins poder viure amb tranquil.litat, però un cop aconseguides no deixarem de tenir l'ull ben espavilat, doncs és una imprudència abaixar les defenses.
Redreçar Camins
Noves portes, i d’altres antigues es van obrir. Varem crear una nova eixida cap a nous horitzons, noves mirades, abans Endarrerides, van renovar-se i els valors de l’amistat i la companyia es van redreçar. Tots els camins del llindar són oberts. A guaitar bé que no ens equivoquem, doncs no volem perdre res, estimat. Sempre és present el passat.
Llum entre la seva foscor
Lletres caminant i paraules parlant
Mirades al carrer i imatges d’engany entre la gent.
Mirades al carrer i imatges d’engany entre la gent.
Mots per uns quants, quan abans eren per molts.
És aquesta la ignorància d’un col·lectiu de persones que degut a unes ànsies de poder i d’unes enveges fora de mida i eternes han perdut el seny.
Una llum encara mostra un camí nou. El de nosaltres, el d'aquesta terra nostra que lluita per la llibertat dins d’aquest món globalitzat.
Noves opcions possibles han començat.
Una llum encara mostra un camí nou. El de nosaltres, el d'aquesta terra nostra que lluita per la llibertat dins d’aquest món globalitzat.
Noves opcions possibles han començat.
Fugir-ne conscientment
Quan la terra trepitjada, pot amagar el teu caminar.Quan tot el que tenies o desitges cap a altres llocs es posa a mirar. És quan la força de la influència dels teus pensaments més forta ha de ser. Quan més a prop hi cal estar. Per la llibertat cal lluitar. Les teves miserables penes has d’oblidar,Perquè la seva porqueria no et torni a visitar.
Que volen aquesta gent
Pregunta’t Quina és aquest democràcia borbònica que no deixa expressar un sentiment?Que no deixa mostrar el que un cor expressa? el que un dret et demana?, que prohibeix enraonar idees, pensaments, reflexions, paraules?
Hem d’estar atens, no sigui el cas que no ens permetin entrar a casa nostra.
O potser ja ho han fet?
Hem d’estar atens, no sigui el cas que no ens permetin entrar a casa nostra.
O potser ja ho han fet?
El Cadi posta de sol entre muntanyes
Les tardors de colors clars, taronges, grocs i marrons.
Els hiverns de colors blancs,
de neu tot nevat.
Quina tranquil·litat aquesta de viure entre boixos, sabines, freixes, pins, i alzines a les muntanyes de la nostra serra més estimada.
I més encara quan veus altres llindars de la nostra terra capficats en preguntes i reflexions i paraules que el vent les condueix al no res. Són aquests seus mots, una falsa realitat d’allò que realment desitgen els que la practiquen. Parlen no pas enraonen i fent veure que no baden, menteixen i ensarronen. A qui? Doncs, a tots aquells que encara tenen posades esperances en les seves banalitats, o si voleu, o si us agrada més. Bones propostes, però, poques accions.
D'un mal de cap i cansat
Són temps adversos, i avui al Llindar hi deixarem una frase per fer reflexionar a tots els mals pensadors de la nostra realitat nacional, triadors de camins equivocats per sentir-se còmodes, malgrat els remordiments els regirin l'estomac. O potser ja s'hi troben a gust amb ells?
Com us defensaran d'un temps així [...] els vostres esquinçalls plens de forats?
De Rei Lear, de William Shakesperare, (Stratford-on-Avon 1564-1616)
Argument del Llibre
L'ancià rei Lear decideix dividir el seu regne entre les seves tres filles guiant-se per l'amor que té a cadascuna. Comet l'error de donar-lo a les seves dues filles grans, les aduladores Goneril i Regan, ja que Cordèlia es nega a entrar en competència amb les seves germanes i l'envien a l'exili. Goneril i Regan deixen aviat al descobert el seu caràcter cruel en negar recer al seu pare. Lear s'endinsa en una tempesta en companyia dels seus pocs fidels. El dolor el fa embogir, però l'ajuda del Comte de Gloster li salva la vida. Mentrestant, Goneril i Regan es disputen l'amor d' Edmund, fill bastard de Gloster, i Cordèlia torna del seu obligat exili amb l'exèrcit francès disposat a combatre les usurpadores. El joc de traïcions i rivalitats desemboca en un últim acte situat a Dover, on les tres germanes i Lear liquidaran els seus deutes pendents.
cal que acabem d'una vegada
És necessari una nova revolta dels pensaments humans, deixem la cegesa i posem seny als nostres actes. Cal una fugida endavant fa temps que ens passen per sobre sense cap queixa, com dient:- feu-me tot el que volgueu amb mi tot és possible.
Ens hem de desfer de les desgràcies d'aquest dies, setmanes, mesos, anys passats i obrim els ulls cap a nous camins, nous llindars, que ens permetin tornar a ser lliures, per no caure als pous de la desesperació i la tristesa.
Deixem de viure plens de paranys, deixem de ser presoners del seu destí.
Ens hem de desfer de les desgràcies d'aquest dies, setmanes, mesos, anys passats i obrim els ulls cap a nous camins, nous llindars, que ens permetin tornar a ser lliures, per no caure als pous de la desesperació i la tristesa.
Deixem de viure plens de paranys, deixem de ser presoners del seu destí.
Escriure per ser Lliure
I que allí on no arribin les paraules hi arribin les mirades
(Miquel Martí i Pol, Roda de Ter, Osona 1929 -2003 )
Calendari
(Miquel Martí i Pol, Roda de Ter, Osona 1929 -2003 )
Calendari
De tan veloç, aquest món no commou.
Pugna el silenci per guanyar nous àmbits,
però només hi ha lloc per la notícia.
De tan veloç, el món es desgavella.
Cap pensament no sap dir l’hora exacta i el venerable racó
dels profetes ara l’ocupen mitjans mediàtics.
Algú pot dir si el vent bufa a deshora?
si "fer l’amor" és o no un eufemisme? si es compliran les promeses i els pactes? si de tant viure no perdrem la vida?
o si ens sobraran fulls de calendari
quan ja no hi hagi temps per repensar-se?
"El món va a la catàstrofe", ja ho deia
el gran Vicent anys ha. Contrast estúpid:
per descansar fem esports d’aventura.
-No exagereu?
-Doncs no, gens no exagero,
només cal que mireu al voltant vostre.
(Del llibre Llibre de les solituds)
Obra publicada
1954: Paraules al vent
1957: Quinze poemes
1966: El Poble
1972: La fàbrica
1972: Vint-i-set poemes en tres temps
1974: La pell del violí
1976: Cinc esgrafiats a la mateixa paret
1975: L'arrel i l'escorça
1976: El llarg viatge
1976: Quadern de vacances
1977: Amb vidres a la sang
1977: Crònica del demà
1978: Contes de la vila de R.
1978: Estimada Marta
1978: L'hoste insòlit
1980: Les clares paraules
1981: L'àmbit de tots els àmbits
1982: Primer llibre de Bloomsbury
1983: L'aniversari
1984: Andorra, postals i altres poemes
1984: Autobiografia
1984: Cinc poemes d'iniciació
1985: Llibre d'absències
1985: Per preservar la veu
1987: Barcelona-Roda de Ter
1987: Els bells camins
1987: En Joan Silencis
1987: Llibre de les solituds
1988: Obertura Catalana
1988: Bon profit!
1989: Defensa siciliana
1990: Temps d'interludi
1991: Suite de Parlavà
1994: Un hivern plàcid
1997: Els infants componen cançons
1998: Cinc poemes de possibles variacions melangioses
2001: ABCEDARI. Una joia solidària
2002: Haikús en temps de guerra
2002: Després de tot
Ara que teniu el poder
Us feu vostre aquesta frase.
Acceptem encantats les mentides que ens adulen.
Denis Diderot (Langres 1713 - París 1784) El nebot de Rameau (1821)
Acceptem encantats les mentides que ens adulen.
Denis Diderot (Langres 1713 - París 1784) El nebot de Rameau (1821)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
