La fressa del vent desperta les fulles dels arbres, el sol allarga les ombres dels seus troncs i els ocells mouen les seves ales. És hivern. He perdut la colla i no l'he sabuda trobar. No recordo que ha passat ni perquè estic dins d'aquest bosc. Només hi ha arbres tant alts que no veig a on acaben. Entre la neu i buscant als camins les seves petjades, viatjaré sol.
1 comentari:
Oh, m'encanta!, una meravella.
I amb la imatge és perfecte.
Un petonàs!
Publica un comentari a l'entrada