nedant a l'estany de les muntanyes
encara que nevades, fredes o gelades
estimarem les nostres abraçades,
nus vers les seves clares aigües.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Els vents hi bufen, escoltes la fressa dels arbres i les seves carícies a la teva pell. La tranquil.litat és més plaent i els ocells et passegen els cabells i les seves ales et desperten el sentiment. Amb els braços abraces sensacions i aquestes es deixen et volen acompanyar.
Dades personals
- Arsèguel
- Enraonar millor que parlar. Veure millor que mirar.
Arxiu del blog
-
▼
2009
(53)
- ► de desembre (4)
- ► de setembre (2)
-
►
2008
(20)
- ► de desembre (5)
- ► de novembre (2)
1 comentari:
Preciós el poema!
Com va això?
Molts petonets!
(gypsy)
Publica un comentari a l'entrada