
No sempre les coses estranyes ens són hostils
Els vents hi bufen, escoltes la fressa dels arbres i les seves carícies a la teva pell. La tranquil.litat és més plaent i els ocells et passegen els cabells i les seves ales et desperten el sentiment. Amb els braços abraces sensacions i aquestes es deixen et volen acompanyar.
1 comentari:
Una mica difícil sí que ho es, sembla un paisatge nevat molt d’hora pel matí?
Gràcies per les teves paraules.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada