Tots els colors un sol objectiu
Volar dins la història per ser lliure. Volar molt amunt.
I desitjar que tots els colors puguin veure i vegin la terra. Així la lluna pugui saludar la nit, acompanyada d'estels i estrelles. A la matinada, per l'alba, el sol pugui despertar el dia. I a vegades, ben a prop, puguin deixar passejar els núvols.
Sense maldat, només alegria
1 comentari:
Ja era vella, molt vella.
La cadernera.
La gàbia, no era gàbia,
sinó un llindar
on acabar els dies.
Amb el temps,
havia decidit fer vaga
de plomatge,
i les plomes que li queien
ja no sortien.
I amb tot l’avi se l’estimava,
eren vells, molt vells.
Ja no cantava.
Ell la cuidava,
ella li feia, companyia.
Mentre les joves cantaven
I eren la joia dels infants,
ella mirava, callava,
quieta, pelada.
-Avi perquè la tens encara.
-És vella, com jo, què fem nosa?
-No avi! T’estimo, us estimo!!
Un dia va encetar la vaga de fam,
l’avi va plorar com mai l’havia vist.
Publica un comentari a l'entrada