
El mar es pot endur les petjades,però, les petjades no ens poden prendre el mar.
Els vents hi bufen, escoltes la fressa dels arbres i les seves carícies a la teva pell. La tranquil.litat és més plaent i els ocells et passegen els cabells i les seves ales et desperten el sentiment. Amb els braços abraces sensacions i aquestes es deixen et volen acompanyar.
1 comentari:
Ei que guapo!, m'encanta!!!
t'enllaço a la meva llista de blogs, eh??
petonsss!
mariona
Publica un comentari a l'entrada